Under the Silver Lake

Al 2014, David Robert Mitchell va ser un dels triomfadors a diversos festivals com el de Sitges amb “It follows”, una original pel.lícula de terror que amb la seva manera de portar la tensió va atrapar els espectadors. Aquest any tornava a viatjar pel circuit festivaler amb una nova proposta que de nou sotmet al seu protagonista a un viatge per un malson, però el to de la historia és totalment diferent: Under the Silver Lake.

En Sam (Andrew Garfield) és un jove pringat que viu a Los Angeles, sense massa ofici ni ocupacions a la vida, que a sobre està a punt de ser desnonat del seu apartament pels endarreriments en el lloguer. Un dia queda fascinat per la noia de les seves fantasies (literalment?) (Riley Keough) que troba a la piscina del seu complex. Però a l’endemà ella desapareix i en Sam començarà un periple per diferents racons de la ciutat per trobar-la.

A “Under the Silver Lake” David Robert Mitchell converteix Los Angeles en el tauler d’un joc de pistes per on en Sam anirà passant d’un indici a l’altre en busca de la Sarah. De fet qui conegui la ciutat disfrutarà especialment l’aventura del protagonista pels seus racons. I pel camí es toparà amb un assassí en sèrie de gossos, gurús, aspirants a actriu, una mare obsessionada per una actriu de cine mut i un lloro que no para de cridar una paraula inintel.ligible, entre d’altres marcianades.

Així d’extranya i irracional resulta “Under the Silver Lake”, fascinant i incomprensible, una raresa que juga a emular i parodiar a la vegada mestres com Hitchcock o Lynch. Una peculiar coctelera que mescla amb sorprenent naturalitat des de l’imaginari del cinema negre clàssic a recursos visuals del thriller psicològic, amb un munt de referències cinèfiles i de la cultura popular més una banda sonora plena de clàssics del rock modern.

Ja avisa David Robert Mitchell que en aquest viatge de búsqueda de coses tangibles i no tan tangibles que és la seva pel.lícula el que busca és que cadascú en faci la seva propia lectura personal. I no ens ho dóna pas mastegat. Tot plegat, esdevé un viatge psicodèlic, sorprenent i amb una narrativa magnètica, que juga des de l’absurd a denunciar l’absurd i que atrapa l’espectador a la teranyina de la peculiar aventura del Sam.